Principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu

       L'escola ha canviat molt al llarg del temps i amb ella la manera d'ensenyar dels mestres. Dins aquets canvis podem diferenciar dos tipus d'aprenentatge:

      L'aprenentatge superficial és mecànic i consisteix principalment en memoritzar allò que diuen els mestres o el que està escrit en els llibres de text. En aquest aprenentatge el mestre és el centre i l'únic que té coneixements, en canvi,  els alumnes no saben res, no tenen coneixements previs. Els coneixements es mesuren amb exàmens que poden ser sancionats o no depenent de la nota, per tant, és selectiu.

      L'aprenentatge significatiu cerca la funcionalitat dels coneixements que s'imparteixen a l'escola. En aquest aprenentatge els mestres treballen sobre competències, és a dir, sobre coneixements i habilitats que pot desenvolupar cada nen per comprendre i practicar en el món en què viu. En aquest cas, l'alumne és el centre i posseeix uns coneixements previs que ha d'anar reconstruint i millorant amb la nova informació que va aprenent. 

      Dins l'aprenentatge significatiu podem explicar una sèrie de principis psicopedagògics:

1.  Esquemes de coneixement i coneixements previs: aquest principi es refereix al muntatge  que tenen els nens al seu cap amb els coneixements previs que han anat adquirint poc a poc. És una representació del que sap i aquest esquema és el punt de partida on el nen modifica o afegeix informació segons els nous coneixements que va aprenent
2. Relació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs: entre el que saben i el nou contingut ha de existir una relació adequada per a que els nens puguin treure conclusions per ells mateixos.
3. Nivell de desenvolupament: es mesura la capacitat que té l'alumne per comprendre els nous coneixements.
4. Zona de desenvolupament proper: és la distància que existeix entre allò que ja sap l'alumne i el que pot aprendre amb l'ajuda del mestre.
5. Disposició per a l'aprenentatge: son les capacitats d'equilibri personal, de relació social i de insercció social.
6.  Significativitat i funcionalitat dels nous continguts: el nou coneixement és útil per a la vida fora de l'escola.
7. Activitat mental i conflicte cognitiu: l'alumne és una persona activa que raona les noves idees per arribar als significats.
8. Actitus favorable, sentit i motivació: els continguts han de tenit sentit i l'alumne ha de tenir una bona actitud i ha d'estar motivat tant intrínsecament com extrínsecament.
9. Autoestima. autoconcepte i expectatives: les idees que té cada alumne sobre el que pot fer i el que no.
10. Reflexió del propi aprenentatge. Metacognició:  tenir consciència dels resultats positius i negatius d'una activitat per avaluar-los i rectificar aquells que facin falta.

      Aquests principis són els necessaris per a que l'alumne arribi a desenvolupar una competència.

      En la meva experiència a l'escola s'utilitzava més el mètode tradicional on memoritzaves paraules per redactar-les en un examen que poc després oblidaries. Encara que s'intentava que fossin els alumnes qui per si mateixos arribaren al coneixement, encara era el mestre qui ho controlava tot i no deixava experimentar als nens. En la meva opinió els nens necessiten jugar i experimentar per arribar a els vertaders significats de les coses, cada nen té una manera distinta d'aprendre. Jugar, divertir-se, creure en un mateix i saber les capacitats que pots desenvolupar són algunes de les coses més importants per aprendre. Deixem de banda les classes avorrides on els nens només escolten i copien. Deixem que les aules s'omplin de diversió, somriures i experiències.

Foto propia: Marina Isern Torres