Evolució del sistema educatiu

      L'educació ha anat canviant al llarg dels anys. Fa dècades eren molt pocs els que podien anar a l'escola per formar-se, per això casi tots eren analfabets. s veia la diferencia entre les diferents classes socials on les més riques gaudien d'una educació i les més pobres només treballaven. Poc a poc, aquesta escola ha anat evolucionant fins arribar al que és avui dia. Dins aquesta evolució podem separar dos etapes: l'escola tradicional i l'escola constructiva o moderna.

      L'escola tradicional es defineix com a transmissiva, ja que transmet uns coneixements per instruir al nen.  En aquesta el professor ho sap tot i ensenya als nens que no saben res: el nen esta buit i poc a poc es va formant gracies a la transmissió de coneixements que rep per part del professor. És un sistema educatiu propedèutic i selectiu que deixa fora a aquells que no aconsegueixen els objectius proposats. La figura important dins aquesta escola és el mestre que imparteix una sèrie de coneixements basts en els llibrets de text en un horari establert prèviament. Tot el coneixement està dividit en assignatures diferents que s'avaluen amb exàmens finals, amb sancions o sense, depenent de si s'aprova o es suspèn.

      En aquesta escola alumne es troba en un paper secundar : es una persona que va a l'escola a escoltar i memoritzar el que ensenya el professor sense poder experimentar ni mostrar les seves opinions. Els nens segueixen un llibre, que han de memoritzar per fer exàmens, per tant desenvolupen la capacitat de memoritzar però no aprenen a raonar ni pensar per ells mateixos.

      Aquest tipus d'educació era característica de la societat industrialitzada, on els mestres ensenyaven a les persones el necessari per poder treballar. Una escola amb molt pocs recursos, sense tecnologia i  on s'ensenyen els coneixements que interessen a la societat.

      L'escola constructiva és una escola orientativa per a la vida i vols desenvolupar les capacitats que té el nen. En aquesta escola els alumnes tenen coneixements previs i els professors els orienten; per tant, el professor passa a ser una figura secundària que només guia als seus alumnes per arribar al coneixement per ells mateixos. La figura més important dins d'aquesta escola és l'alumne que té llibertat per crear, raonar i experimentar per ell mateix per treure coneixement. El coneixements està globalitzat a totes les assignatures i no n'hi ha horaris establerts, d'aquesta manera es poden modificar segons els projectes que es volen du a terme. Hi ha una avaluació continua que no es centra en els exàmens, sinó en la progressió que fa l'alumne al llarg del curs.

      S'anomena escola moderna perquè ha sorgit dins de la societat de la Informaciói la Comunicació. És el nou concepte d'escola què es vol aconseguir: una escola on el mestre no sigui la figura principal i on l'alumne per ell mateix aconsegueixi formar-se com a persona a través de les seves capacitats.

      L'educació és un procés progressiu que sempre es podrà millorar; per això continuarà evolucionant segons evolucioni la societat. De manera progressiva anirà evolucionant en funció de les necessitats que necessita la societat, per tant no hi haurà una educació definitiva.