El rol del mestre

      L'alumne és el centre de tota l'educació, però li fa falta un mestre que li ajudi. Els mestres han de seguir una sèrie de normes per ser un bon guia per al nen en tota la seva escolarització. Els mestres han de formar-se i estar al corrent de totes les novetats que sorgeixen i pugin servir per donar classe.

      El rol del mestre ha anat canviant al llarg dels anys des de Dewey fins a l'actualitat.

     Dewey (1933) començava a treballar amb el mètode per projectes i entenia l'educació com “la suma total de procesos por los cualesuna comunidad o grupo social, pequeño o grande, transmite sus poderes y sus objetivosadquiridos, a fin de asegurar su propia existencia y su crecimiento continuado”.  Per a ell el que necessitava un mestre es basava en la matèria i la metodologia, és a dir, amb la pedagogia i el coneixement, dos blocs distints que no es relacionaven per a res. Per Dewey l'educació és un procés d'estímuls i interactiu, on tots els nens participaven per ells mateixos per aconseguir els objectius.

      Segons Shulman (1986) per ser un bon mestre hi ha que tenir coneixement didàctic del contingut (CDC), tenir un coneixement pedagògic de la matèria. Per tant Shulman està d'acord amb Dewey de que fa falta pedagogia i contingut però han d'estar relacionats entre ells, no poden anar separats.

     En el 2006 Mishra i Koehler varen dir que per ser un bon mestre del segle XXI  també fan falta les TICS i per això un mestres avui dia segueix el model TPACK que relaciona la pedagogia amb el contingut i les tecnologies.

      Aquest model relaciona tots els punts fonamentals per ser un bon mestre. En l'esquema anterior veiem com ha evolucionat el model educatiu: es veuen les tres parts fonamentals (Pedagogia, context i tecnologia) i com es van relacionant entre elles. Primer segons Dwey, estaven separades pedagogia i context, després segons Shulman,  les dos es varen ajuntar per formar el PCK i més tard es varen incloure les tecnologies per unir els tres punt i tenir la figura del mestre perfecte, el conegut com model TPACK.

      Des de el meu punt de vista, per ser un bon mestres hi ha que seguir aquest model de TPACK. Hi ha que introduir les TICS dins dels nens des de petits per ensenyar a usar-les correctament ja que seran útils al llarg de la seva vida. Però per ser un bon mestre no hi ha que fer-ho tot perfecte sinó aprofitar al màxim els recursos que tenim i planificar les nostres classes el millor que sabem. No tots els professors estan familiaritzats amb les noves tecnologies i es un punt que els costa molt però això no significa que no sigui un bon mestre, fa el que pot de la millor manera possible i s'intenta adaptar al nou temps.

      Cada mestre, igual que cada alumne, és diferent i cadascun té la seva pròpia manera de treballar, per això no es pot exigir seguir el TPACK. No hi ha mestres més bons ni pitjors sinó diferents entre sí, i malgrat d'aquestes diferències fan el mateix treball de manera satisfactòria. Tots els mestres s'esforcen per aconseguir uns objectius principals fent tot el que saben i el que dominen. Un bon mestre es fa poc a poc, i cada un de ells arribarà on pugui convertint-se en bon professional dins dels seus propis límits.

Foto propia: Marina Isern Torres